Kelvin a Celsius

Kelvin a Celsius: fórmula exacta, valors comuns i conversió inversa. Gratuït, sense registre.

Resultat
-272.15

1 K = -272.15 °C

Fórmula de conversió

°C = K − 273.15

Valors comuns de Kelvin a Celsius

KelvinCelsius
0 K-273.15 °C
10 K-263.15 °C
20 K-253.15 °C
30 K-243.15 °C
37 K-236.15 °C
40 K-233.15 °C
100 K-173.15 °C

Cada conversió s'executa al vostre navegador. Res del que escriviu es puja a BroBroGo.

Preguntes freqüents

Com es converteix Kelvin a Celsius?

Utilitzeu la fórmula que trobareu a sota, o simplement escriviu un valor a dalt i el resultat s'actualitzarà a l'instant.

És precís aquest convertidor?

Sí. Utilitza el factor de conversió exacte definit internacionalment, calculat directament al vostre navegador: no s'arrodoneix res ni s'envia cap dada a cap servidor.

La fórmula central: una simple resta

Convertir kelvin a graus Celsius és, tècnicament, l’operació més senzilla de totes les conversions entre escales de temperatura habituals. Mentre que passar de Fahrenheit a Celsius requereix una fórmula afí amb dos paràmetres (multiplicador i desplaçament), i de Celsius a Fahrenheit el mateix, la relació entre kelvin i Celsius comparteix exactament el mateix increment: un grau kelvin equival a un grau Celsius. L’única diferència rau en el punt zero. Per això la fórmula és una subtracció pura:

°C = K – 273,15

Si teniu 300 K, en resteu 273,15 i obteniu 26,85 °C. Si teniu 0 K (zero absolut), el resultat és –273,15 °C. La constant 273,15 és exacta, no arrodonida, i prové de la definició internacional de l’escala Kelvin.

Aquesta simplicitat fa que la conversió sigui immediata, però també amaga un detall conceptual important: la direcció de la conversió importa. El valor en kelvin sempre és més gran que el valor en graus Celsius per un factor de 273,15. Per tant, passar de kelvin a Celsius disminueix el nombre. A més, el resultat pot ser negatiu sense cap problema físic: temperatures per sota de 0 °C (per exemple, 263,15 K donen –10 °C) són perfectament possibles a la Terra.

El que fa diferent aquesta pàgina és que no necessita cap multiplicador. No hi ha cap factor d’escala, només un desplaçament fix. Això la distingeix radicalment d’altres convertidors de temperatura que combinen pendent i ordenada a l’origen. L’operació és una transformació afí (no lineal en el sentit de proporcionalitat directa), però amb pendent unitari. Dit d’una altra manera: la recta de conversió és y = x – 273,15.

Per què 273,15? L’origen de la constant

El valor 273,15 no és arbitrari. Neix de la definició històrica del grau Celsius, basada en els punts de congelació i ebullició de l’aigua pura a pressió atmosfèrica normal (1 atm). Per conveni, el 0 °C correspon al punt de fusió del gel, i el 100 °C al punt d’ebullició de l’aigua. L’escala Kelvin, en canvi, comença al zero absolut (–273,15 °C), el límit inferior de temperatura on les partícules tenen mínima energia cinètica. Per tant, la diferència entre ambdós orígens és exactament 273,15.

Aquesta constant va ser establerta oficialment per la 13a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) el 1967, quan es va redefinir el kelvin com 1/273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l’aigua. Aquell punt triple equival a 0,01 °C, i per això la diferència entre 0 K i 0 °C és 273,15, no 273,16. (Una confusió freqüent: el punt triple de l’aigua és 273,16 K, però el zero Celsius és 273,15 K, perquè 0,01 °C corresponen a 273,16 K.)

Cal destacar que, des del maig de 2019, el kelvin es defineix a partir de la constant de Boltzmann, no del punt triple de l’aigua, però el valor numèric de la diferència es manté inalterat per continuïtat pràctica. Així doncs, 273,15 és un valor exacte i immutable en l’ús quotidià de la conversió.

Escales de temperatura: absoluta i relativa

L’escala Kelvin és una escala absoluta: el seu zero (0 K) representa l’estat d’energia mínima possible. No hi ha temperatures negatives en Kelvin amb significat físic. Per contra, l’escala Celsius és relativa: el seu zero es basa en una propietat de l’aigua, no en un límit fonamental. Aquesta diferència té implicacions pràctiques en termodinàmica i física.

Quan s’utilitzen equacions com la llei dels gasos ideals (PV = nRT), la temperatura s’ha d’expressar en kelvin perquè l’energia cinètica mitjana de les molècules és proporcional a la temperatura absoluta. Si s’usa Celsius, la relació lineal es trenca. Però per a comunicació quotidiana, meteorologia, cuina o climatologia, el grau Celsius és la unitat familiar: l’aigua gel a 0 °C, l’aigua bull a 100 °C.

La conversió Kelvin→Celsius permet als científics i enginyers portar dades de sensors (que sovint lliuren valors en kelvin) a l’escala que entén el públic general. Per exemple, un satèl·lit de la NASA mesura la temperatura de la superfície marina en kelvin; un informe meteorològic local la mostra en graus Celsius. La simple resta de 273,15 és el pont entre ambdós mons.

També cal assenyalar que, tècnicament, la unitat correcta és “kelvin”, sense “grau”. No es diu “graus Kelvin” (tot i que col·loquialment es tolera), mentre que sí que es diuen “graus Celsius”. La pàgina respecta aquesta nomenclatura: mostra “K” per a l’entrada i “°C” per a la sortida.

Casos d’ús i exemples pràctics

La pàgina és útil en múltiples contextos:

  • Laboratoris de física i química: molts instruments (termoparells, termòmetres de resistència de platí) es calibren en kelvin. Per publicar resultats en articles científics o comunicar-los a estudiants, cal convertir-los a Celsius.
  • Enginyeria de materials: proves de temperatura criogènica (per exemple, nitrogen líquid a 77 K = –196,15 °C) s’expressen sovint en kelvin en fulls tècnics. Un enginyer que dissenya un sistema de refrigeració necessita saber el valor en Celsius per a la normativa de seguretat.
  • Meteorologia i climatologia: dades de reanàlisi atmosfèrica (com les del projecte ERA5) es proporcionen en kelvin. Un meteoròleg que elabora un pronòstic ha de restar 273,15 per obtenir la temperatura que apareixerà a la previsió del temps.
  • Hobbyistes i makers: sensors com el DHT22 o el BMP180 retornen la temperatura en graus Celsius, però molts mòduls com el MLX90614 (termòmetre infraroig) ofereixen tant Kelvin com Celsius. Si per error es llegeix el valor en kelvin, la conversió evita errors de càlcul.

Exemples concrets:

Kelvin Celsius Context
0 K –273,15 °C Zero absolut (inalcançable)
77,35 K –195,8 °C Punt d’ebullició del nitrogen
273,15 K 0 °C Fusió del gel
293,15 K 20 °C Temperatura ambient típica
373,15 K 100 °C Ebullició de l’aigua
5778 K 5504,85 °C Superfície del Sol

La pàgina accepta qualsevol nombre, fins i tot molt grans (com la temperatura del Sol), i la fórmula segueix sent la mateixa: restar 273,15.

Errors comuns i regles de llindar

Tot i que la conversió és senzilla, hi ha errors freqüents que la pàgina ajuda a evitar.

  1. Oblidar el decimal: molta gent fa servir 273 en lloc de 273,15. Això introdueix un error sistemàtic de 0,15 °C, que pot ser rellevant en mesures precises (per exemple, en calibratge de termòmetres de laboratori). La constant exacta és 273,15.

  2. Confondre la direcció de la fórmula: de vegades es suma en lloc de restar. Però com que el kelvin és més gran que el Celsius, passar de K a °C sempre resta. La fórmula correcta és °C = K – 273,15; la inversa seria K = °C + 273,15.

  3. Introduir valors negatius en Kelvin: físicament no existeixen temperatures per sota de 0 K (zero absolut). Tot i això, la pàgina calcula igualment el resultat perquè l’usuari pot equivocar-se en les dades. Si s’introdueix –10 K, el resultat serà –283,15 °C, un valor sense significat termodinàmic. La pàgina no bloqueja l’entrada, però l’usuari ha de saber que aquell resultat no és real.

  4. Confondre el símbol: la paraula “kelvin” s’escriu en minúscula (com a unitat del SI) i no porta el símbol de grau. No és “°K”, és “K”. La pàgina ho respecta al camp d’entrada.

  5. Arrodoniment prematur: si es fa la conversió mentalment, arrodonir 273,15 a 273 pot semblar inofensiu, però en càlculs encadenats (per exemple, en una equació de gasos) l’error es multiplica. La pàgina retorna el valor exacte, sense arrodonir, perquè l’usuari decideixi.

A més, cal recordar que l’escala Celsius antigament s’anomenava “centígrad”, i encara es pot trobar documentació que l’anomena així. Però el nom oficial és “grau Celsius” (símbol °C), i la pàgina l’utilitza correctament.

Preguntes freqüents

Per què la constant és 273,15 i no 273,16?
Perquè el punt triple de l’aigua és 273,16 K, que equival a 0,01 °C. En restar 0,01 de 273,16 obtenim 273,15, que és la diferència entre el zero absolut i el zero de l’escala Celsius.

Puc introduir un valor negatiu en Kelvin?
Tècnicament, sí. La pàgina accepta qualsevol nombre. Però un valor negatiu de Kelvin no és físicament possible; el resultat obtingut no correspon a cap temperatura real.

Com es converteix de Celsius a Kelvin?
Amb la fórmula inversa: K = °C + 273,15. Si teniu 25 °C, sumeu 273,15 i obteniu 298,15 K. Aquesta pàgina només fa la conversió de K a °C.

La fórmula és la mateixa per a qualsevol pressió?
Sí, perquè la definició del kelvin i del grau Celsius és independent de la pressió. La relació entre ambdues escales és universal i no depèn de condicions externes.

Què passa amb l’ús de “graus Kelvin” en el passat?
Abans de 1967, la unitat s’anomenava “grau Kelvin” i s’escrivia “°K”. Des de llavors, el nom oficial és “kelvin” i el símbol és “K”, sense el grau. La pàgina fa servir la nomenclatura actual.

El valor 273,15 és exacte o arrodonit?
És exacte per definició, tant en l’antiga definició basada en el punt triple com en la definició actual basada en la constant de Boltzmann. No és un valor arrodonit; qualsevol càlcul ha d’emprar-lo sencer.